Al mercat de l’Abaceria, a Travessera de Gràcia amb Torrijos, hem trobat La Parada, una parada de mercat, com el seu nom indica, on hi podreu trobar, però, llibres i fotografies, contes, llibre il·lustrat, poesia, petites rareses i exquisites publicacions. També hi torbareu activitats de tota mena, recitals, presentacions i xerrades. Un raconet que no us heu de perdre.

La iaia ens ha portat de Londres aquest conjunt de capses de melamina on hi podem guardar de tot.

H&M

La Teresa, la Laura i l’Aina són Raval58 i de les seves mans surten boniques creacions per als més petits de la casa. També treballen per encàrrec de manera personalitzada a través de raval58fetama@gmail.com.

Les vam descobrir gràcies a aquest elefant-coixí que ens va portar la tieta Laura:

La Sílvia m’explicava l’altre dia com li agraden a l’Emma les imatges amb música i que s’està convertint en una seguidora fidel de obres de teatre, ballets i musicals tots vistos des del sofà de casa. Com que jo de petita vaig tenir una tendència similar he fet una mica de recerca i he trobat algunes joies on la música és protagonista i que us poden agradar tan a grans com petits.

Matrioska

Co Hoedeman, Canadà, 1970, 4’46’. Sense diàleg.

Les protagonistes d’aquest curt d’stop-motion són un grup de nines russes anomenades matryoshkas. Melodies russes, una técnica  simple i efectiva que ens mostra que la simplicitat sovint és el millor dels recursos.

Nit llunàtica (Pagan Moon)

Rudolf Ising, EUA, 1932, 6’55’. Sense diàleg.

Un jove músic que viu en una illa tropical, ens ensenya que qualsevol ocasió és bona per tocar la guitarra i cantar. Un dia, en un concert improvisat damunt una barqueta, la seva guitarra cau dins el mar…poc s’imagina tot el que haurà de fer per recuperar-la!

Cantant sota la pluja (Singin’ in the rain)

Stanley Donen, Gene Kelly, EUA, 1952

Un clàssic dels musicals de Hollywood que conté un dels elements que més atrauen als petits, la dansa i el ball. Els protagonistes, en especial Gene Kelly passen bona part de la cinta fent claqué i abusant de la coreografia. Perfecte per imitacions surrealistes i jocs posteriors al visionat.

Sovint pensem que per la duració o l’argument, els costarà de seguir la pel·lícula, quan en realitat són ells mateixos els que decideixen quan en tenen prou i quan volen repetir i repetir certes escenes que els han fascinat. Alain Bergala, ho explica molt bé: “Una vez conocí a una niña que a los cinco año se sabía de memoria Pierrot Le Fou y no porque sus padres se la hubieran enseñado por una especie prosiletismo abisurdo, sinó porque la habóa visto a trocitos, varias veces, sesgadamente, mientras a su padre la miraba por su cuenta, y después había vuelto sobre ella decenas de veces, por fragmentos, como un niño vuelve sobre un libro de noche, hasta que se lo sabe de memoria. No es un azar que esta pel·lícula, que nadie se plantearía mostrar a un niño, la cautivara. Se presta perfectamente a una aproximación por trozos, que se inscriben fácilmente en la memoria.” (Alain Bergala “Hipótesis del cine. Pequeño tratado sobre la transmisió del cine en la escuela y fuera de ella” (2007) Ed. Laertes)

Us deixo un dels meus fragments preferits d’aquesta pel·lícula de Godard, per si voleu fer la prova:

Podeu completar la llista amb les vostres preferides (o les dels vostres fills i filles!)

Un dels meus regals d’aniversari ha sigut aquest cartell de La Casita de Margaux. Us proposto que doneu una ullada a aquesta botiga online de moble vintage i decoració.

La bogeria de la col·lecció Home & Gifts d’Urban Outfitters. Fent llistes d’aniversari, que ja som a març.