Suite Lírica

Aquest cap de setmana se celebra el festival Món Llibre. Una iniciativa que ja té 10 anys i que acosta el món de la literatura als infants i adolescents a través de tallers, exposicions i també projeccions. El cinema i la literatura han anat sempre molt lligats i per això dissabte i diumenge trobareu la Júlia amb l’Associació cultural Modiband acompanyant les sessions de cinema a l’auditori del CCCB.

Les pel·lícules que podreu veure són:

A partir de 3 anys
¡Como mola tu escoba! de Martin Pope i Michael Rose
El peix que somreia de Jay Shih i Poliang Lin

A partir de 9 anys
Pere i el llop de Suzie Templeton
Els fabulosos llibres voladors del Sr. Morris Lessmore de William Joyce i Brandon Oldenburg
Pohyper de Hui-ching Tseng

Programa i horaris

morris-3

mars14

Ja sigui pintant amb pinzells, amb dits o sobreposant papers de cel·lofana, a casa hem descobert els resultats de barrejar els colors. No us perdeu aquests dos videos per il·lustrar el tema dels colors primaris amb els nens. Especialment, el de Ok Go: l’Emma és la fan número 1 dels tots els seus videoclips.

Ja ha arribat a casa la Paper Family de Londji. El Sr. i la Sra. Paper i el Jan i la Ía, creats per la il·lustradora Àfrica Fanlo. Una família per vestir, desvestir i fer volar la imaginació (i entrenar la motricitat fina!). Nines modernes inspirades en les nines d’abans.

foto 4

foto 5

foto 1

foto 3

foto 2

febrer2014

Meraki és un verb grec que significa fer les coses amb ànima, des del cor i amb creativitat. Així neix el projecte de Petit Meraki: noms, paraules o frases senceres de filferro i llana, del color que trieu, fetes a mà i 100% personalitzades, per donar sentit a les vostres parets. Una idea colorista i dolça per personalitzar qualsevol part de la casa.

sweetdreams

aran

didac

Nosaltres ja tenim el nostre!

unnamed

foto 2-1

“Música baixeta per a gent baixeta. Baixeta perquè es fa amb instruments petits, sense piles i que no sonen fort. Baixeta perquè és senzilla i minimalista. Baixeta perquè és artesanal i de producció numerada.” Així defineixen el que fan l’Helena Casas i el Marc Marcé, 2 Princeses Barbudes, els músics que han editat aquestes dues petites joies: Cançons i rimetes, una selecció de clàssics reinterpretats amb ritme pop i instruments de joguina i, L’Enciclopèdia baixeta de la nit, cançons pròpies i fantàstiques sobre el món de la nit que a casa ens han atrapat totalment. Les lletres són una delícia. A la pàgina web les podeu escoltar i comprar, hi teniu entreteniments, fotos, videos i l’agenda per anar-los a veure. Nosaltres no ens els perdrem!

foto 1

foto 2

foto 3

foto 4

Gràcies a la Gris i al Max per la recomanació :-)

gener14

Després de veure El Pere i el llop cada nit durant mesos, necessitàvem un canvi. Vora l’any i mig de l’Emma, vam descobrir-li el conte i el ballet El Trencanous (The Nutcracker), una obra musicalment exquisita però més antiga (Txaikovsky i Prokofiev es porten 50 anys) i en certa manera un pèl cursi. L’Emma l’ha conegut amb passió i, mig any més tard, encara el mira de dalt a baix, el balla, el canta i en sap reconèixer tots els fragments.

nutcracker1

El conte original del Trencanous és El Trencanous i el rei de les rates, de Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, però Txaikovski es va basar en una adaptació d’Alexandre Dumas (pare). Jo recordava una versió maca del Mariinsky Ballet, molt entenedora pels nens a nivell de coreografia, però com que vaig ser incapaç de trobar el dvd que recordava haver tingut, la primera versió que l’Emma va veure és la del Royal Ballet (2001) on Anthony Dowell (l’avi del nostre Pere i el Llop) fa de Drosselmeyer, el padrí mag de la Clara. (És curiós que el nom amb que es coneix la protagonista del conte és Clara i en la majoria de contes i ballets actuals es diu així, però el nom original era Marie, i Clara era el nom de la seva nina. Al ballet de la Deutsche Staatsoper Berlin (1999), que la iaia va regalar-li a l’Emma veient la seva afició creixent per aquesta història, un muntatge més auster però amb una qualitat superior pel què fa els ballarins, han mantingut el nom orginal).

7-Nutcracker-Gallery_Largest_816x450

Pels qui no el coneixeu, el ballet es desenvolupa en dos actes: El primer acte té lloc a la casa dels Stahlbaum. Tot comença a la festa de nadal (escena 1) a casa la Clara, on hi ha jocs i danses entre nens i adults i on el mag Drosselmeyer, padrí de la Clara i fabricant de joguines, fa acte de presència fent regals als nens i jocs de màgia. A la Clara li regala un ninot trencanous en forma de soldat, que el seu germà (en la majoria de versions) li trenca i el mag torna a arreglar. Quan arriba la nit i acaba la festa, l’habitació de la Clara s’omple de rates, els mobles es fan grans i comença una batalla entre les rates i els soldats dirigits pel Trencanous que també pren vida. El rei rata queda derrotat finalment gràcies a un cop de sabata de la Clara que s’anima a ajudar el seu bàndol. La mort del Rei Rata inutilitza l’encanteri que retenia un príncep dins el cos del Trencanous i junts, la parella, s’embarquen en un trineu cap al país dels dolços. En la segona escena, arriben a un bosc on són espectadors de la dansa dels flocs de neu. El segon acte es desenvolupa al palau dels dolços on la princesa dels dolços (o fada de sucre) els reb i els obsequia amb un seguit de danses: la dansa espanyola (que representa la xocolata), la dansa àrab (el cafè), la dansa xinesa (el tè), la dansa russa (els bastons de caramel), la dansa dels pallassos de la cort (originalment la Mare Jengibre i les seves galetes), els Mirlitons i el Vals de les flors. Finalment, la Clara i el príncep s’allunyen damunt el seu trineu (en algun muntatge és un globus, carro de cavalls, vaixell, etc). En algunes versions, es veu com la nena es desperta del somni o el nebot del mag apareix a la fàbrica de joguines després de la desfeta de l’encanteri.

nutcracker

Hi ha milers de versions fantàstiques. Cal saber que cada muntatge no només té els seus ballarins, coreografia i escenografia, sinó que el fil argumental també pot patir algun canvi d’una versió a l’altra. Alguns escenifiquen la petita obertura per donar alguna pista sobre l’argument, altres no. El darrer muntatge que hem vist és el del Mariinsky Theatre (2007) dirigit per Valery Gergiev, on la qualitat de la dansa perd força a favor de la plàstica i la teatralitat, també cal dir que amb una atmosfera timbartoniana que fa una mica de por. Com a curiositat, també hi ha una versió protagonitzada per Macaulay Culkin, exagerada i americana, on el pobre fa el que pot com a ballarí.

image

Explicar el conte al nen abans de veure’l pot ser un gran què. Hi ha multitud de versions en paper que semblen xules: The Nutcracker, The Story of Nutcracker Ballet, Nutcracker… Nosaltres tenim aquest, molt regular a nivell estètic però que no ha parat de sonar des del dia que va entrar a casa (anem pel tercer canvi de piles). Conté fragments sonors de les escenes musicalment més conegudes.

Els fragments musicalment més atractius:

 

Hi ha artistes que aconsegueixen que el seu cinema sigui una escola d’estil. Normalment, admiro més als directors i directores de cinema que em sorprenen, que proven mil i una fórmules sense buscar-ne una de bona, que es reinventen i reinventen el cinema en cada pel·lícula. Tot i així, avui us parlaré d’un director que no reinventa el cinema i utilitza una vegada i una altra les mateixes fórmules per explicar les seves històries.

Wes Anderson és una mica repetitiu, sí, però m’encanta. M’encanten les seves escenes musicals, els seus personatges fets amb el patró de la burgesia més surrealista, m’encanten les dones que crea o recrea i l’adrenalina de les seves històries d’amor. Però sobretot, m’encanten els nens i les nenes que formen part del seu univers. Són personetes valentes i originals, superdotades, inadaptades, incompreses i amb molt sentit de l’humor. Per això espero que també us interessi a vosaltres, suite lírica fans, que sovint reuniu i sabeu valorar la majoria d’aquestes qualitats.

portrait11_905

Wes Anderson és un paio bastant jove (va nèixer el 1969) que va estudiar filosofia a Texas i va començar a fer cinema de la mà del seu amic Owen Wilson, un magnífic actor que l’acompanya en la majoria dels seus projectes. Aquest és un dels seus trets definitoris: li encanta repetir el càsting, i quin càsting! Jo sempre l’associo amb Bill Murray, Eduard Norton o la meva predilecta, Anjelica Huston. Amb ells ha fet pel·lícules des de l’any 1996. També el reconeixereu perquè sempre segueix certa estètica melancòlica i “vintage” i la sel·lecció musical és, al meu entendre, impecable en totes i cada una de les seves creacions.

6a00d8341c54b153ef01676885b316970b-800wi

No té una filmografía especialment extensa així que no em cal fer una tria i us deixaré el llistat de totes les perles que ha fet des d’aleshores. L’última és la única que em queda per veure, i espero que aviat s’estreni per aquí.

Buscar

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Twitter

 

 

 

 

 

 

 

 

© Suite Lírica 2012 està sota llicència Creative Commons excepte on s'indica.
Fet amb WordPress · CC · RSS