Suite Lírica

Posts tagged ‘cinema’

Fa temps que no trec el cap per aquí i en part es deu a la intensa activitat que he tingut els últims mesos. Ara que ha passat El meu Primer Festival on he tingut la sort de col·laborar i estic entre sessions a la Filmoteca de Catalunya, he pensat de fer un recull dels films que més m’han interessat. Com que s’acosten les vacances, és un moment per agafar idees i renovar la filmoteca que teniu a casa. Us deixo les referències amb un petita sinopsi. Crec que les edats recomanades són sempre una cosa molt orientativa així que us convido a valorar vosaltres mateixos, des del coneixement dels nens i nenes amb qui voleu veure-les. Per mi són petites joies que demostren un cop més que un altra cinema infantil és, no només possible sinó necessari.

Bones vacances cinematogràfiques!

Caminant sobre la neu (Walking on snow grass)
Makiko Sukikara Japó, 2010, 6’

És de nit i a l’hivern l’herba s’ha cobert de neu. Al bosc, hi ha petits animals i, de sobte, Liró es desperta de la hibernació. És la primera vegada que veu la neu i, enmig de l’emoció, troba les petjades d’algú més gran. Aquestes petjades li donaran l’oportunitat de trobar-se amb un món que encara no ha vist. La història explica el petit miracle que li passa a Liró quan es desperta, una nit d’hivern.

Pere i el llop (Peter and the wolf)
Suzie Templeton, Regne Unit, 2006. 30’

És un món en què un llop es menja un ànec. Però també és un món en què els infants poden trobar un valor extraordinari i atrapar el llop. La història de Prokófiev sobre el valent Pere ha ressonat profundament en moltes generacions de nens, encantats amb la seva potència i diversió. Breakthru Films i Se-ma-for Studios, en col·laboració amb la directora Suzie Templeton i una orquestra filharmònica, porten aquest clàssic captivador i encantador a la pantalla gran.

Els fabulosos llibres voladors del Sr. Lessmore (The fantastic flyingg books of Mr. Morris Lessmore) William Joyce, EUA, 2011, 15’

Morris Lessmore és un intel•lectual amant dels llibres. Un bon dia, quan és a la galeria de casa seva llegint, un huracà se l’emporta a ell i als seus llibres volant. El vent huracanat arrasa també amb cases, cotxes i persones provocant una gran destrossa al seu pas. Quan l’huracà passa, tot està destruït i la gent està trista. El color ha marxat de la ciutat i els paisatges, les persones i els objectes són tots en blanc i negre. Morris també deambula trist pels carrers, fins que, sorprès, veu passar per damunt seu una noia que s’enlaira cap al cel agafada a uns llibres voladors, i que al seu pas fa que els paisatges i els objectes recobrin el color. La noia veu a Morris i li indica a un dels llibres voladors que vagi cap a ell. Sorprès, Morris el segueix fins a arribar a una casa plena de llibres com ell, i descobreix que no només volen sinó que també ballen, toquen el piano, es vesteixen i esmorzen cereals de lletres. El noi es queda a viure a la casa i la converteix en una biblioteca, fent que la gent vingui i agafi en préstec llibres per llegir. Quan Morris es fa gran i sent que ha de morir, un grup de llibres voladors el rejoveneixen i el porten cap al cel, però en el camí un dels llibres que l’acompanyen vola cap a una nena i la història torna a començar: ella serà la persona que tindrà cura de la casa. Punts de reflexió dels llibres a partir d’ara.

Allà on viuen els monstres (Where the wild things are)
Spike Jones, EUA, 2009

El petit Max té molta imaginació. Un dia, durant una baralla, mossega la seva mare i s’escapa de casa en una barca. Al cap d’uns dies, arriba a una terra habitada per unes criatures estranyes.

Els regals de l’Aston, (Aston’s presents)
Uzi Ge
ffenblad i Lotta Geffenblad, Suècia, 2012, 9’.

Mentre espera l’arribada del seu aniversari, l’Aston es dedica a fer paquets amb totes les coses que es troba per davant fins que descobreix que, a vegades, els regals materials no són els millors.

El contacontes, (The Storyteller)
Nandita Jain, Regne Unit, 2011, 11’5’’

Nirmala, una nena de 7 anys lluitarà contra la demència del seu avi quan ell comença a oblidar els detalls de la seva història preferida.

Tuurngait, Paul-Emile Boucher
França, 2011, 6’.

Un nen Inuit s’allunya del seu poble, fascinat per un ocell salvatge. El seu pare decideix seguir el seu rastre, determinat a trobar-lo abans que es perdi en la plana de glaç.

Tuurngait (Extract) from Gelco [Paul-Emile Boucher] on Vimeo.

La línea, (La linia)
Osvaldo Cavandoli, Itàlia, 1971-1986,
color, so, 2′.

Un personatge rondinaire va caminant per damunt d’una línia en la qual va trobant-se amb diferents objectes i situacions que sovint li plantegen algun tipus de dificultat o obstacle. Quan li passa això, el personatge rondina i exigeix al seu dibuixant (de qui només veiem la mà) que li solucioni el problema. El dibuixant accedeix a ajudar-lo i li traça amb llapis un objecte que li permetrà superar l’obstacle trobat.

P.D. Sento que alguns dels vídeos no tenen massa qualitat i en alguns casos es tracta del tràiler. Tot i així, si busqueu bé, molts d’ells es poden trobar a la xarxa, botigues o biblioteques.

Pels nens, hi ha poques coses tan importants com els avis. Amb els anys, ens adonem de la importància que aquestes persones han tingut a la nostra vida. La majoria de nosaltres, els mitifica. Si hem tingut la sort de tenir-los al costat durant un període llarg, solem viure la part més amable i entranyable de persones que, abans de tenir néts, han estat mares, pares, treballadors o fiesteros.

Avui em ve de gust dedicar el post als meus avis preferits del món del cinema.

Recordo al meu avi fent la broma clàssica de fer veure que es tira a la piscina de cap, amb 80 anys, per acabar tirant-se de palillo. El meu avi era un Jacques Tati de masia catalana. Una persona que saps que haguessis triat si t’haguessin deixat escollir. Sé que l’admiració que sento per aquest cineasta és fruit del lligam que em genera amb ell. Es tracta d’un personatge fascinant que va començar com a atleta, actor i finalment director d’unes poques pel·lícules que no va poder ni finançar. La seva obra està carregada de crítica social, arquitectura i un sentit de l’humor que el fa únic.

Fa poc vaig poder conèixer a l’Agnès Varda, una de les grans cineastes de la història que, entre altres coses, va ser precursora del moviment de la nouvelle vague. Tot el que em venia al cap els dies abans de trobar-la era una escena d’un documental que va fer sobre el rodatge de la peli Les Mademoiselles de Rochefort, dirigida pel seu company, el també cineasta, Jacques Demy. Es tracta d’una espècie de making of de la pel·lícula i, l’escena en qüestió, era un pla en el que ella el gravava posant-se un jersei. La seva veu en off, deia alguna cosa com: i el meu amor es posava el jersei amb un ritme que només li pot pertànyer a ell. Em va semblar una de les demostracions d’amor més boniques que havia vist mai. Després de molt buscar he trobat el fragment i no sabeu l’emoció que m’ha causat. Visca Youtube! Segur que en les pròximes setmanes la tornaré a veure perquè només la vaig gaudir una vegada en un cine buit de Sabadell i d’això fa bastants anys.

L’últim gran avi del que no puc deixar d’enamorar-me és Jonas Mekas. Un director de cine de 90 anys que sempre ha demostrat la força i l’optimisme que la majoria de joves del planeta no acabem de saber manejar. Només amb les seves pel·lícules, és capaç de contagiar veritables declaracions d’intencions que evidencien que un passat duríssim es pot convertir en una font d’amor per la vida i expressió artística brillant.

Us deixo uns quants fragments que des de la meva mirada innocent, han suposat l’amor cap aquests cineastes:

Jacques Tati entre en un bar i balla. L’école des Facteurs

L’àvia Agnès filmant al seu amor

Primer capítol del video-diari de J. Mekas “As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty” (Mentre avançava, ocasionalment vaig veure petites espurnes de bellesa)

Ara penso en tota aquesta gent gran. Vells cineastes o persones de cine que fan que vulguis aventura, que vulguis que tot el que et sembla important ara ho sigui fins que només et quedi explicar-ho. Tan fa que sigui amb els néts al menjador o en un cine ple d’espectadors.

 

Hi ha un excés de projectes per infants que comencen per “mini”. Això és així. Però avui us haig de parlar del que serà, durant els pròxims dies, l’espai dedicat al videoart per a nens i nenes. Us en parlo perquè crec que està molt relacionat amb el que vaig dir que parlaria en aquest blog: l’educació de la mirada. MinSCREEN té una sèrie d’activitats que comencen aquest dijous 31 i que pretenen acostar el món de la imatge en moviment d’una manera divertida, sensible i atractiva per al públic infantil. El plantejament de les activitats s’ha fet en col·laboració amb diverses entitats i projectes que han posat tantíssim esforç en coses meravelloses com els tallers a les escoles, les llanternes de leds que pinten com pinzells, il·lustracions en moviment i moltes coses més.

M’agrada molt el moment en el que les coses passen de ser activitats a ser projectes. No sempre passa, però sovint és el que marca la diferència, el clic, l’oletu. Així doncs, quan parlem de MiniSCREEN, parlem d’un projecte que neix amb la idea d’incloure i posar en relleu la dimensió educativa del festival de Videoart Screen i la Fira LOOP. Jo penso en totes aquestes converses entre galeristes, artistes i crítics, en les que no paren de queixar-se del poc valor que la nostra societat dóna a l’art, i veig molt clara la resposta que els hi donaria: EDUCACIÓ. Si aconseguim que siguin crítics, que pensin per si mateixos, que s’emocionin de debò, arribarem a la transformació social. I no em vull posar pesadeta, però en moments com els que vivim, aquest discurs que pot semblar de manual, és més que necessari.

Res més, aneu al miniSCREEN i gaudiu dels tallers en família!

Sweet Picnic Inauguración miniSCREEN

Dijous 31 de maig a les 17.00

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

 

Taller Light Painting Espacio miniSCREEN

Divendres 1 de juny a les 18h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

 

Projecció: Video & Música

Divendres 1 de juny a les 18:30h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

 

Taller Una Mà de Contes

Dissabte 2 de juny a les 11h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

 

Taller Crea el teu propi Videoclip!

Divendres 1 de juny a les 18h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

Dissabte 2 de juny a les 17h

Espai minimúsica Primavera Sound

 

Taller Orígens del Cinema

Dissabte 2 de juny a les 18h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

 

Projecció “Acciones en Clase” El Videoart a l’Escola

Dissabte 2 de juny a les 10h i a les 18h

Espai miniSCREEN, Hotel Catalònia Ramblas

A vegades les pel·lícules ens fallen. Quan som petits ens entristeixen amb una intensitat especial les històries i ens costa comprendre el per què de les situacions que la peli ens mostra. Crec que és interessant la similitud entre aquest fet i la vida real. Com sempre, el cinema es presenta davant nostre com quelcom tan proper a la vida que se’ns posa a dins. Per això és tan important poder comentar amb els petits allò que llegeixen, veuen o escolten. Per mi, veure les pel·lícules acompanyada d’infants és un exercici que hauria de ser obligatori per tots els amants del cinema.

En aquest capítol de Komaneko, la gata cineasta espera amb ganes als seus pares que no podran ser amb ella per nadal. El seu avi i el seu amic Radiboo, l’intenten animar i per un moment, l’espectador creu que aconseguiran trobar als seus pares per passar junts les vacances de nadal. Quan les coses no surten com ho esperem, hem d’aprendre a mirar-nos-ho tot des d’altres òptiques i a trobar el costat positiu de les pitjors experiències. A vegades, ens en sortim.

Aquest curtmetratge fa que molts i nens i nenes s’enfadin al sortir del cinema, vulguin a la mama amb totes les seves forces i no tinguin ganes de riure a cap dels estranys que els hi diuen monades pel carrer. En aquests moments, una s’adona que el cinema ens pot portar a llocs que, si tenim el suport i l’acompanyament adequat, ajuden als infants a empatitzar i a gestionar les seves emocions. A través d’aquestes emocions, siguin tristesa, alegria o fàstic, també aprenem a estimar l’art i en aquest cas, el cine.

Atenció tothom! Avui presentem una secció nova a Suite Lírica de la mà de la Júlia, a la qual cedeixo tot l’espai del món perquè ens parli sobre cinema i audiovisuals adreçats a nens i nenes.  La Júlia és part de MiniCine, ànima de Jetuilelle i actualment gestiona el MiniScreen (dins el Festival Screen from Barcelona). Però deixo que ella mateixa es presenti.

 

Minicine és una cita mensual amb el cinema infantil d’autor. Cada mes, proposa una pel.lícula nova (amb sessions per a famílies i escoles). Un narrador presenta la sessió i anima el debat que té lloc després de la projecció. A més a més, t’emportes a casa un dossier pedagògic. És una oportunitat per donar als nens i nenes un catàleg diferent de propostes audiovisuals, allunyades del cinema comercial i vinculades a la sensibilitat i la imaginació. Alhora, debuten en l’experiència del cinema, en família i trobant a parts iguals la diversió i la reflexió posterior.

El diumenge 29 d’abril a les 12h, si tot va bé, anirem amb la Nina i el Pau al Cinema Maldà a veure Minúsculs (a partir de 3 anys), de Thomas Szabo, una fusió entre un documental del Nacional Geographic i Tex Avery que ens farà viatjar al camp i a la vida quotidiana dels insectes. A Vilanova es podrà veure el diumenge 22 al Bosc Cinema Municipal.

Més info: www.minicine.cat

 

Buscar

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Subscripció RSS

RSS Feed RSS - Entrades

RSS Feed RSS - Comentaris

© Suite Lírica 2012 està sota llicència Creative Commons excepte on s'indica.
Fet amb WordPress · CC · RSS