A vegades les pel·lícules ens fallen. Quan som petits ens entristeixen amb una intensitat especial les històries i ens costa comprendre el per què de les situacions que la peli ens mostra. Crec que és interessant la similitud entre aquest fet i la vida real. Com sempre, el cinema es presenta davant nostre com quelcom tan proper a la vida que se’ns posa a dins. Per això és tan important poder comentar amb els petits allò que llegeixen, veuen o escolten. Per mi, veure les pel·lícules acompanyada d’infants és un exercici que hauria de ser obligatori per tots els amants del cinema.

En aquest capítol de Komaneko, la gata cineasta espera amb ganes als seus pares que no podran ser amb ella per nadal. El seu avi i el seu amic Radiboo, l’intenten animar i per un moment, l’espectador creu que aconseguiran trobar als seus pares per passar junts les vacances de nadal. Quan les coses no surten com ho esperem, hem d’aprendre a mirar-nos-ho tot des d’altres òptiques i a trobar el costat positiu de les pitjors experiències. A vegades, ens en sortim.

Aquest curtmetratge fa que molts i nens i nenes s’enfadin al sortir del cinema, vulguin a la mama amb totes les seves forces i no tinguin ganes de riure a cap dels estranys que els hi diuen monades pel carrer. En aquests moments, una s’adona que el cinema ens pot portar a llocs que, si tenim el suport i l’acompanyament adequat, ajuden als infants a empatitzar i a gestionar les seves emocions. A través d’aquestes emocions, siguin tristesa, alegria o fàstic, també aprenem a estimar l’art i en aquest cas, el cine.